christian tartarini


works
info


           

info@christiantartarini.com


français catalá castellano english


Nascut a Liège, en Bèlgica, Christian Tartarini va iniciar els seus estudis d’arqui-
tectura el 1989 i en va obtenir la licenciatura el 1995.
A partir d’aquell moment l’arquitectura esdevé per a ell un àmbit per al descobri-
ment. Evitant tot allò superflu, s’entreté a inventar detalls i utilitzar textures per
provocar els contrastos i els diàlegs que donen vida als seus espais.
El respecte al medi i als valors essencials de l’ésser humà atorguen el to just
a les seves creacions. Com a cercador de sensacions, ofereix als actors de les
seves escenes l’alè per respirar, el permís per tocar i moure’s dins de volumetries
cobertes de llum, aire i llibertat.

El 2006, i després d’11 anys d’arquitectura i viatges per l’Àsia i altres indrets del
món, en Christian s’instal•la a Barcelona. És el moment d’obrir una nova etapa
per tal de remarcar els valors més essencials de l’home i els seu entorn.
Per aconseguir-ho, s’endinsa en el món de la pintura i d’aquesta manera tan
directa, simple i personal fa revifar els materials que integra a les seves creacions
oferint-los formes, relleus, textures, tensions, plecs i moviment. A cops amb
escorces, a cops amb pells o fòssils, les seves textures poden esdevenir també
un pla urbanístic, ens ofereix aleshores una representació de l’epidermis
de la ciutat.

De tant en tant i de manera imprevisible les seves obres semblen esculpir el
temps; podem veure un món aparentment serè però que d’acord amb la llum i el
nostre moviment no para de transformar-se. Pells, escorces, textures o simples
il•lusions que per la dualitat entre allò abstracte i allò real ens deixen torbats pel
seu mimetisme tan natural com espontani i discret.

A voltes dotades d’una certa tendència romàntica, les seves obres ens ofereixen
una àcida crítica sobre el món contemporani en el qual la natura recupera
misteriosament els seus drets. En Christian ens planteja una reflexió sobre la
il•lusió de les coses, la legibilitat d’allò real i l’abandonament dels valors fona-
mentals de la vida.